top of page
Moviments de la càmera 
Càmera fixa

La càmera està immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.

Exemple: escena de La quimera de l’or (The Gold Rush, Chaplin, 1925)

Traveling

El tràveling és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. 

El traveling pot ser lateral, frontal o circular.

Exemple: fragment de Perseguit per la mort (A. Hitchcock, 1959)

Panoràmica

La panoràmica és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. 

Exemple: fragment d’ El mensajero del miedo (The Manchurian Candidate, J. Frankenheimer, 1962)

Moviment lliure

El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

Exemple: el principi de Rebeca (A. Hitchcock, 1940) 

Plans
Pla general

És aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.

Pla americà

Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

Pla mig

Apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

Primer pla

Només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials.

Pla detall

Es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. 

Enquadrament
Angle normal

L’angle normal o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. 

Angle picat

L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. 

Exemple: escena, el final de Ciutadà Kane (O. Welles, 1941)

Angle contrapicat

L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte.

Exemple: gag del programa Polònia

Angle zenital

L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment

perpendicular al terra.

Exemple: escena de Psicosis (A. Hitchcock, 1960) 

Muntatge
Muntatge dialèctic

El muntatge dialèctic és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions. Es tracta d’obligar l’espectador a participar fent una elaboració intel·lectual de les imatges que veu. L’associació entre dues imatges  provoca una tercera reacció associativa en la ment de l’espectador.

Exemple: primeres imatges de Temps Moderns (Modern Times, Charles Chaplin, 1936)

Muntatge altern 

El muntatge altern consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran.

Exemple: A Encadenats (Notorius, Hitchcock, 1946)

Muntatge paral.lel

En el muntatge paral•lel, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

Exemple: Intolerància (Intolerance, Griffith, 1917)

Pla seqüència

Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció.

Camp
Camp i fora de camp

Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix, perquè ens ho imaginem o perquè si ho veiéssim canviaria la nostra percepció d’aquella imatge.

Profunditat de camp

La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.

Exemple: escena del duel a tres bandes de El bo, el lleig i el dolent (The good, the bad and the ugly, S. Leone, 1966) 

Il.luminació
 Llum creuada 

Una llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

Llum picada

Una llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col.locant el focus de llum a sobre de l’objecte.

Llum contrapicada

Una llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel.lícules de terror.

Contrallum

En el contrallum el focus està instal.lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar.

Llum frontal

La llum frontal està situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

Llum lateral

La llum lateral remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

bottom of page