Mar Juncà Moreno
Elogi del malentès
L'Elogi del malentès es una exposició de catorze artistes que tenen com a finilitat amb la seva obra reflexionar sobre el conflicte que genera el malentès i l’oportunitat de descobrir un nou punt de vista.
En l’exposició podem trobar art contemporani utilitzant les arts plàstiques i audiovisuals.
És una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, organitzada en col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona i la Universitat de Barcelona, a través del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la UB.
Les obres exposades són de les següents artistes Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala i la comissària de l’exposició és la historiadora de l'art i crítica cultural, Joana Hurtado.
Crec que les artistes que han dut a terme aquesta exposició han aconseguit el que volien transmetre, es ha dir, m'han fet refleccionar.
Crec que cada una de les obres exposades tenen una peculiaritat diferent i això m'agrada.
La obra que em va impresionar més va ser una que estava enmig de la sala. Era una especie de megafon on es transmetia una conversació d'una noia que estava acabant una relació amorosa. Era molt curios com depent on et possaves de la sala ho escoltaves o no. Fins hi tot la primera vegada que vaig passar per al davant em vaig espantar, ja que en la majoria de la sala no s'escoltava res.
També em va agradar molt una obra que es basava en un video. Aquest video estava gravat a Disneyland. Tractava d'una dona que entrava vestida de Blancaneus i els nens es pensaven que era la verdadera Blancaneus. Però el problema arribava quan un home de seguretat obligava a la dona a treures la disfreça, ja que no era la dona que estava contractada per el parc. El problema era que no podia haber dos Blancaneus i que potser es comportava d'una manera erronia que no correspondia al personatge de ficció, i els nens no podien veure aquestes dos coses.
Hem va agradar molt el video. El vaig veure més d'una vegada i cada vegada que el veia em fixava en una cosa diferent, en les reaccions dels nens, la reacció del home de seguretat, etc.
