Mar Juncà Moreno
Que és el còmic?
Un còmic és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol altre informació al lector i provocar una impressió estètica.
Història del còmic
Si parlem de l'història del còmic, és inevitable anomenar els antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text. Altres exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les bandes que envolten les columnes romanes commemoratives (com la Trajana o la de Marc Aureli), els retaules medievals (amb els quals, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general), els dibuixos de les civilitzacions precolombines (com els còdexs, pintats pels maies i els asteques) i fins i tot les primitives pintures rupestres. A aquests exemples citats es poden afegir algunes obres pictòriques de Hyeronnimus Bosh, Brueghel o Goya, les quals adquireixen un caràcter narratiu.
Però potser els antecedents més propers a al còmic siguin les Auques i Auca, destinades fonamentalment a satisfer les necessitats d'instrucció de nens i adolescents. Aquestes publicacions, que van començar a editar-se a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, tot i que, a diferència del còmic, els textos no s'integraven orgànicament dins dels dibuixos, sinó que es addicionaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats.
No obstant això, la història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura.
El còmic (que neix gairebé al mateix temps que el cinema) aviat desenvoluparà el seu particular llenguatge icònic, i les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o inclosos en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos. Aquests s'inclouran, gairebé des del principi, en globus o entrepans; la seva particular forma, així com la mida i dibuix de les lletres, constitueixen, per si sols, tot una manera d'expressió independent.
L'ús d'onomatopeies, escrites amb grans lletres, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar somni o una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.
Inicialment aquestes historietes tenien caràcter còmic, d'aquí el nom: còmic-strip (tira còmica).
Història deLa vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.l còmic
L'enquadrament:
L'enquadrament és la part seleccionada a la vinyeta. Lògicament, al mateix fragment escollit, se li poden aplicar diferents enquadraments en funció de l'objectiu perseguit. Els personatges i decorats tenen un volum en la vinyeta més o menys segons la importància del paper que exerceixin. Aquesta dimensió visual s'anomena pla. Aquests són dramàtics si es centren només en els personatges o recullen un determinat detall, i descriptius, si combinen els personatges amb el decorat.
El moviment:
Per a expressar el moviment, el còmic recorre al canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment.
Les onomatopeies:
Les onomatopeies són un recurs molt freqüent i útil en els còmics, que consisteixen a imitar sons a través de les paraules. Poden estar dins o fora de l'entrepà i solen estar formades per text i imatges.
La il·luminació:
La il·luminació és un element del còmic i un recurs de l'autor fonamental per il·luminar una vinyeta i dotar-la de volum i profunditat. La llum del dia s'obté il·luminant des de dalt, i la nit s'aconsegueix amb ombres allargades i amb el contrast entre el negre i un focus de llum.
La perspectiva:
Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó (com mostra l'autor del còmic amb el Sol). Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta (en aquest cas dins). La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny (petjades)
La composició:
La composició d'una vinyeta consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. En la composició tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.
El color:
El color és un recurs de l'autor que no només serveix per il·luminar les històries. Els autors professionals saben "narrar" amb el color. El color defineix i separa seqüències, llocs i temps, ia més expressa sensacions i sentiments.
La gestualitat:
L'expressivitat del cos (expressió corporal) i de la cara (expressió facial) és un recurs fonamental de l'autor que es fa servir per reflectir estats d'ànim o maneres de ser dels personatges.
L'entrepà i el cartutx:
El text sol aparèixer en el còmic de dues formes: a l'entrepà o globus, i en el cartutx.
Un entrepà pot tenir formes molt diverses (normalment ovalada), i serveix perquè els personatges del còmic parlin. S'hi distingeixen la silueta (superfície on s'escriu el text) i el delta (**** que apunta cap al personatge). Els més utilitzats i coneguts són: de diàleg, de pensament, col·lectiu ...
El cartutx sol ser de forma rectangular i l'utilitza el narrador per aclarir la vinyeta, localitzar-espai-temporalment, explicar l'acció, etc.
Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.
L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos.
Ajuda a donar una millor expressivitat als personatges:
● Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara.
● Por / pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
● Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
● Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
● Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en
sentit ascendent.
● Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.
Els textos i els símbols gràfics.
El text ajuda a la comprensió de la història però no n'és l'element principal. Els tipus i mesures de lletres són diferents per cada situació: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...
S'utilitzen les majúscules per escriure.
El text es pot ser presentat de dues maneres:
- Text dialogal o monologal : Dins de globus que recullen allò que els
personatges diuen o pensen.
- Text narratiu : Dins d'un espai rectangular el narrador explica què passa.
TEXT NARRATIU: CARTUTX o CARTEL·LA
- Text verbal que no està emès per cap personatge → veu en off
- S’enquadra en uns límits concrets
- Ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra
Característiques:
● Aclareix les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions
paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...").
● Aclareix determinades imatges que poden provocar desorientació.
● Anunciar la continuació d'un episodi.
● Comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector.
● Resumir l'acció.
● Enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes
posteriors.
● Especificar una localització.
● Descriure el lloc on transcorrerà l'acció.
EXT DIALOGAL: GLOBUS
- El més característic del còmic → el que diuen o pensen els personatges.
● Onomatopeies → representacions gràfiques de sorolls
○ Formen part del dibuix i s'escriuen amb gran diversitat de lletres
○ Els sorolls violents tenen gran importància (crits, estrèpit dels
xocs...).
○ Moltes vegades són en anglès ja que el text que queda fora
forma part indissoluble del dibuix i no es pot reemplaçar. Per
fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta.
● Símbol gràfic → interrogants, exclamacions...
● Metàfores visuals i símbols
El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització
La producció del còmic
Tradicionalment, la indústria del còmic ha requerit un treball col·lectiu, en el que s’ha produït una especialització dels propis historietistes. Es distingeixen:
Entintador:
L’entintat consisteix a realitzar una pàgina en blanc i negre a partir d’una altra prèvia, denominada llapis final, amb l’objectiu d’aconseguir una imatge neta i fàcil de comprendre visualment, marcant els detalls que en llapis final no es poguessin apreciar i, a més a més, facilitant la posterior aplicació de color. L’entintador, és un altre artista que pot donar, en aquest procés, nova càrrega visual a l’obra del dibuixant. Un mateix llapis final, entintat per diferents entintadors pot donar com a resultat obres completament diferents i personals.
Dibuixant:
La seva tasca consisteix en la realització de l’esbós, llapis final i a vegades l’entintat.
Colorista:
És qui aplica el color als còmics. Als setanta, aquest element va ser revalorat gràcies a Richard Corben. Actualment se’l considera com una part fonamental, recorrent majoritàriament a l’ordinador.
Retolador o Retolista:
La retolació pot fer-se per ordinador o a mà, encarregant-se de la mateixa el propi dibuixant o un professional especialitzat. Té amples possibilitats com a mitjà expressiu. En la retolació a mà, acostumaven a seguir-se els següents passos: Primer traçaven una pauta a llapis perquè les lletres es mantinguessin a un mateix nivell; després escrivien els textos, amb majúscules, reforçant la lletra dels encapçalaments. Quan hi havia exclamacions carregaven la tinta per tal que destaqués.
El.lipsis:
Un dels elements cabdals en la construcció d'un relat audiovisual són les el·lipsis. Aquestes impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'acció que s'està presentant. Es considera que aquest fragment és irrellevant, que no aporta res a la narració, que pot ser el.lidit sense que l'espectador perdi la continuïtat del discurs. L' el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat.
Transicions entre vinyetes.
La vinyeta simple:
És aquella que està limitada per tots els seus costats. Aquesta s’utilitza quan es desitja crear una presa única i tancada, com en una pantalla de cinema. Ací entraria la vinyeta típica de còmic, de forma rectangular, però també pot adoptar multitud de formes. No hi ha límit per a la imaginació en aquest sentit.
Vinyeta oberta
Les vinyetes obertes són aquelles que no tenen límit. Els seus marges no estan tancats i, per això, aquests tipus de vinyetes només acaben on s'acaba la pàgina.
Per això, aquestes classes de vinyetes produeixen una sensació d'espai obert i infinit que s'estén més enllà de la pàgina. També poden crear la percepció de ser en un espai atemporal, és a dir, fora del temps de la narrativa.
Com a exemples de vinyetes obertes, pots fer-les servir per mostrar noves locacions o la teva elecció de personatges per fer una historieta, i en escenes de combat queden perfectes, ja que augmenten les dimensions del que està succeint.
Vinyeta exterior
Les vinyetes exteriors són aquelles que es troben separades de les altres per mitjà del gutter o canaletes (l'espai que està al mig de les vinyetes).
Per exemple, si vols emfatitzar alguna cosa que està succeint en una vinyeta exterior, pots dibuixar un gutter més gruixut que separi encara més aquest tipus de vinyetes de les altres.
La vinyeta ortogonal:
És aquella vinyeta els costats de la qual són ortogonals al plànol de la pàgina, és a dir, que les seves vores són rectes i per tant forma rectangles o quadrats. Són vinyetes estables i s’usen amb molta freqüència.
Vinyeta tancada
Les vinyetes tancades són aquelles que estan limitades per tots els costats, és a dir, els marges de la vinyeta no sobrepassen els marges de la pàgina. Són els tipus de vinyetes clàssiques.
Aquests tipus de vinyetes en una historieta els pots fer servir si vols crear una presa única per mostrar com se sent el teu personatge al seu entorn, especialment si està en un moment de tensió.
Vinyeta interior
Les vinyetes interiors es troben contingudes dins d'altres tipus de vinyetes més grans. Normalment, s'utilitzen per mostrar un detall o un fet que es fa alhora en una escena.
Vinyeta obliqua
A les vinyetes obliqües, també conegudes com a vinyetes diagonals o vinyetes inclinades, els marges dels quadres es mostren inclinats davant els eixos naturals de la fulla, és a dir, són tipus de vinyetes amb línies diagonals.
Aquests tipus de vinyetes afecten lequilibri de la pàgina i li donen molt dinamisme, per tant, són ideals per mostrar escenes dacció, moviment, intensitat o caos.
Vinyeta trencada
En aquests tipus de vinyetes els objectes i/o personatges surten parcialment o completament del seu quadre. Això es fa servir per destacar una cosa que té gran importància i donar molt dinamisme al disseny del còmic. És com si el personatge sortís del seu món i s'acostés al teu lector!
Ara, perquè tingui sentit utilitzar aquests tipus de vinyetes en còmics, has de ser clar amb el lector i mostrar a quina vinyeta pertany l'element gràfic destacat. D'aquesta manera conserveu l'ordre lògic de lectura.
Vinyeta decorativa
A més de separar cada escena de la teva narrativa, els marges de les vinyetes es poden convertir en part del dibuix com un element decoratiu. Quan això passa, estem parlant de tipus de vinyetes decoratives.na escena.
