Mar Juncà Moreno
Santa Monica
Desnonissea
La performance més representada al nostre país, el desnonament, es converteix en un poema èpic que, com la performance original, només és representa sota demanda.
Els espectadors també poden participar directament en l’obra teatral que té lloc al claustre del Santa Mònica, dirigida per Roger Bernat, i que escenifica un desnonament, el que ell defineix com la “performance més representada al nostre país”. El tema de la peça teatral és un fet malauradament molt quotidià, però que, en ser escenificat, pren cos d’una manera molt especial i ajuda a canviar la consciència sobre el tema. És una teatralització gairebé terapèutica.
Ens vam repartir els personatges i vam representar aquesta performance entre tots. Els personatges que apareixen són: Penelope, la comitiva judicial, el cor d’activistes, el sindicat, Brimo (el cap i el cor), els veïns, els advocats, els serveis socials, els mitjans de comunicació i el cor d’infectats.
"Tabula rasa"
L’obra Tabula Rasa, a través d’una pantalla gegant que envolta l’espectador que porta una capa de pintura fosforescent, reflexiona sobre la memòria. Les imatges projectades a la pantalla i també les ombres de les persones deixen petjades visuals a la superfície gràcies a l’efecte de la pintura fosforescent. Una permanència que sempre és diferent. Una obra amb infinits moments, cadascun únic i irrepetible, que es dilueixen en el temps i que a la vegada han sobreviscut al temps. Una paradoxa que en certa manera també qüestiona des d’un altre punt de vista el mateix fet d’exposar i exposar-se.
Energia, cultura i canvi climàtic
L’edifici és també protagonista del projecte de Joana Moll. A l’entrada de l’exposició, un gràfic de grans dimensions marca la despesa energètica setmanal de l’edifici, amb l’objectiu que, mentre duri l’exposició, el Santa Mònica treballi amb la meitat d’energia que el 2019. L’edifici ha deixat de fer coses concretes, com per exemple engegar l’aire condicionat o la calefacció. El dia que vam visitar l’exposició es notava calor a l’edifici. “Avui no obrim l’aire” era la frase que s’havia escrit en una gran pissarra. La idea és que amb aquest exercici de control energètic, un cop s’hagi acabat l’exposició, aquestes bones pràctiques ambientals de reducció de la despesa formin part de la rutina de l’edifici. De fet, el projecte porta per títol la data de la llei de la Generalitat que regula la despesa energètica als edificis institucionals. “Moltes d’aquestes normes encara no s’han implementat, perquè és ‘massa complicat'”, explica Joana Moll.
