Al llarg d'aquest treball, he pogut veure com la mort és definida i tractada de diferents maneres marcades tant per les diferents èpoques, cultures i religions.

​

En comú, arreu del món, sense comptar l'època, la cultura o religió, tothom té un gran respecte per a la mort. En algunes cultures, religions o moments en la història pensen que després de la mort segueix la vida, com una reencarnació, per tant l'arribada de la mort no els preocupa, inclús l'esperen amb les mans obertes i amb una preparació espiritual prèvia. Però en canvi en altres cultures, religions o períodes de la història, la mort és un tema tabú i és tractada amb tristesa i dolor per la pèrdua de les persones. En aquest cas, no hi ha preparació per l'arribada de la mort i el sentiment de dol és profund i trist.

​

Després de dur a terme el meu Treball de Recerca he tret com a conclusió que en la majoria de casos la societat valora molt la joventut, el benestar, la salut i les alegries, i això fa que amagui la tristesa, la malaltia, la soledat i sobretot, la mort. Que aquesta sigui un tema tabú, ens perjudica a tots perquè quan arriba, no estem preparats per afrontar-la i ens fa patir encara més. Per això la millor manera d'entendre la mort és viure la vida conscientment, ja que en la nostra societat ningú ens ensenya a acceptar una pèrdua. Ni tan sols estem preparats per rebre una simple negació als nostres desitjos. Ens diuen que aconseguirem tot allò que ens proposem i que tot estarà aquí per sempre, però pot ser que això no sigui així i a la llarga ens acabarà afectant. És molt important que siguem conscients d'aquest pensament per canviar-ho l'abans possible.