top of page

Edat mitjana

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Va començar després de la caiguda de l'Imperi Romà al 476 i va acabar quan es va produir el descobriment d'Amèrica el 1492.

La mort produïa sentiments de preocupació i por, ja que era una cosa desconeguda. D'aquesta manera, es va desenvolupar tot un sistema de creences i rituals per enfrontar-la, donar respostes i contrarestar la pèrdua de l'ésser estimat. Durant aquest període l'esperança de vida era realment curta i la mort dels infants era una cosa molt comuna. Per això la mort es pot veure reflectida en la literatura, l'art, la filosofia i les construccions de les ciutats d'aquesta època.
 

Quan una persona moria, era comú que els familiars i amics més directes de la víctima, iniciessin el tractament per preparar el cadàver. Segons les possibilitats que tenien, el cos sense vida era rentat amb aigua o vi. Una cosa comuna era tancar els ulls del cadàver, tapar les seves fosses nasals i lligar amb un cordill o rosari els dits grossos de peus i mans. Posteriorment el cos net del mort era vestit amb les peces més riques o més ben conservades que el difunt tenia quan era viu. En el cas dels morts més poderosos, els cossos podien ser adornats amb alguna joia valuosa, mentre que aquells amb menys riquesa i d'un estament inferior podien ser honrats amb algun element decoratiu que fos identificatiu. Un cop llest, el cos era embolicat en un teixit extens que cobria el mort. Quan el cos ja estava preparat s'anunciava a la comunitat, a través del toc de campanes. Amb una presència cada vegada més gran de sacerdots i persones relacionades a algun orde religiós, era obligatori fer una visita al mort i la seva família, ja que el mort era un objecte de respecte. Els balls al voltant de la víctima, els cants no religiosos i els banquets que eren tan comuns en l'anterior època van començar a entendre's, durant la Baixa Edat Mitjana, com pràctiques innecessàries que, amb el temps, van passar a estar prohibides per l'Església. Aquest ritual es va convertir en una cerimònia on el dolor i els plors van ser substituïts per la dignitat, el silenci i les oracions. Es creia que només així podria ajudar-se en el "trànsit" a l'altra vida del difunt, que potser podia estar atrapat entre dos mons. Passades unes hores es portava el difunt fins al lloc en el qual el cos descansaria. Aquest trajecte estava habitualment format pels familiars i amics del difunt. També era comú la presència de les ploraneres que acompanyaven durant el trajecte al difunt amb els seus laments, i va ser una figura que es va intentar eliminar. D'altra banda, durant la Baixa Edat Mitjana en aquest trajecte estaven presents les persones que el mateix mort volia que estiguessin presents, ja que es va popularitzar el costum de que el mateix mort, com un dels seus últims desitjos, decidís les pautes a seguir durant tot moment després de la seva mort.

La pràctica funerària més habitual durant l'Edat Mitjana va ser la inhumació. Durant molt de temps va ser habitual enterrar els cadàvers fora dels murs de la ciutat. Més endavant, va començar a ser cada vegada més comú enterrar els morts prop d'un lloc sagrat, o directament a l'interior d'alguna església o capella, en el cas de tractar-se d'algú de la noblesa o amb una posició econòmica privilegiada. Es pensava que durant el Judici Final les ànimes tornarien als seus cossos per ser jutjats pels seus actes, per això no incineraven i optaven per enterrar el cos en un lloc on cap força maligna es pogués apoderar d'ell.

Durant l'Alta Edat Mitjana el cos era col·locat directament en un fossat excavat a la terra al costat d'ofrenes, però durant la Baixa Edat Mitjana les tombes senzilles van passar a adornar-se amb motius religiosos i elements més elaborats. Al mateix temps que es generalitzava l'ús de taüts de fusta i làpides on s'escrivia el nom del difunt. Les tombes van anar guanyant esplendor i riquesa, col·locant figures jacents sobre la làpida molt detallades que simbolitzaven la riquesa i l'estat social que va tenir l'individu en vida.

Un esdeveniment molt important en aquesta època va ser la pesta negra. La pesta negra o mort negra va ser la pandèmia de pesta més devastadora en la història de la humanitat que va afectar Euràsia al segle XIV i que va aconseguir el punt màxim entre el 1347 i el 1353.

Una persona podia estar sana al matí, tenir febre alta a la tarda i morir a la nit.

La pesta va acabar amb més d'un terç de la població europea

També és molt important el sermó del Judici Final. Va produir por respecte a la mort a través de les institucions, especialment l'Església. Tenia tres objectius: En primer lloc, eliminar o rectificar els mals que estaven en la societat; en segon lloc, castigar aquells que ho mereixien, i en tercer lloc, acabar amb tot el que era contrari al cristianisme. El principal element que es va utilitzar és la por a Déu.

Un esdeveniment molt comú que es podia trobar en aquesta època era els espectacles a través de la mort. És a dir, en aquesta època era molt comú que a manera d'entreteniment es produeixin execucions públiques. És contradictori veure com una societat que té una gran por per la mort gaudeixi veient com maten a persones. Era un acte molt comú i estava normalitzat, per això acudien la majoria dels ciutadans. Assistien homes, dones i fins i tot nens a presenciar les tortures i execucions. Els habitants dels pobles gaudien veient aquest acte.

bottom of page