Edat contemporània
L'edat contemporània és l'època que s'ubica a l'últim gran període històric. Comença amb la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.
La mort d'avui en dia, es presenta com un fet desconegut, ja que ha perdut molt el significat religiós. La raó, el progrés i la tecnologia mèdica, entre altres causes, han modificat l'actitud davant de la mort, i aquest canvi ha quedat reflectit en: la forma de morir, el dol, les maneres d'enterrament i la pèrdua de la majoria dels ritus funeraris.
Durant les últimes dècades, la societat ha modificat la seva percepció de la mort. Fa dècades, les persones morien a casa, envoltades de la seva família, inclosos els nens, amics i veïns. L'acte de morir era, per tant, un fet assumit des de la infància. Des de nen, es presenciava la mort dels éssers estimats, es coneixia la seva existència i també la forma en què cada un es preparava per morir, per afrontar el comiat, moltes vegades amb dolor.
Avui les coses han canviat. La majoria de la població declara que desitja morir sense dolor, a casa i envoltat de la seva família. No obstant això, la majoria mor en un hospital i, això sí, en plena inconsciència, el que evita patiments.
La societat d'avui en dia dóna molta importància als aspectes vitals i a la joventut, i la vellesa i la mort queden en un segon pla. L'actitud social davant la mort és, per tant, de rebuig i ocultació. En aquest sentit, la mort s'ha convertit en un acte sanitari, controlat pels hospitals i per les funeràries.
Qualsevol poble, quan passa dels 500 o 1.000 habitants té el seu propi tanatori perquè ja no volem atendre els cadàvers a casa. Aquesta necessitat de rebre a la família i amics en un lloc ha fet que les empreses funeràries ofereixin tota mena de serveis, des de música, a càtering dins de les sales, i fins a un sistema de SMS per enviar missatges personalitzats als familiars.
Els funerals solen ser breus i la cremació és cada vegada més freqüent. Cada any hi ha menys utilització dels cementiris. El gran nombre de cremacions i de custòdies familiars són els motius pels quals han disminuït considerablement les visites als cementiris.
S'ha de recalcar que actualment no pots enterrar un mort quan, com i on vulguis. Has de presentar uns papers legals perquè es doni a terme, en canvia, anteriorment no feia falta dur a terme aquest procediment i era molt més fàcil. Quan una persona mor és necessari el certificat mèdic de defunció per inscriure la mort, ja que és el document oficial que acredita la mort d'aquesta persona. La mort té efectes civils des de que es produeix, però per al seu reconeixement és necessària la inscripció al Registre Civil. Després de la inscripció de la defunció el pas següent és sol·licitar l'autorització per donar sepultura al cadàver. Pots escollir l'enterrament o la incineració. L'enterrament té lloc, generalment, almenys passades les 24 hores des del moment de la mort. La incineració la pot demanar la persona interessada a ser incinerada o un familiar de primera línia que conegui aquesta voluntat. Si són els familiars qui ho volen, ho han de comunicar al metge perquè aquest ho faci constar expressament en el certificat mèdic de defunció.
Entre les causes de mort més comunes, les malalties cardiovasculars ocupen els primers llocs, amb diferència. Les malalties cardiovasculars són, des de la segona meitat de segle XX, la principal causa de mort al món. El càncer la segueix en segon lloc a nivell mundial, tot i que els tumors es van convertir en la principal causa de mort en alguns països occident a partir de la segona dècada de segle XXI.
En general, la majoria de població mort per culpa d'una malaltia greu o pels anys. Però cal recalcar que el suïcidi també és una causa de mort molt comuna.
La majoria de persones en dol passen per un llarg període de depressió, pèrdua de tot interès per la vida i relacions personals, i és molt normal que apareguin símptomes físics com: palpitacions, pressió al pit i/o gola, nus a l'estómac, pèrdua de gana, mal de cap, mal d'esquena, cansament, insomni, punxades al pit, visió borrosa o tacada, tremolor, dificultat d'empassar... Normalment tens sentiments de crítica o culpa, pànic, tristesa, etc. A vegades molta irritabilitat contra els altres, fins i tot cap a la persona morta. I ens fa por compartir els sentiments amb algú de confiança. Però, realment, és el millor que podem fer. És possible que la persona sentí que algú de la seva pròpia família o amics s'allunya d'ell.
Un esdeveniment que cal recalcar és la Covid-19. Aquesta malaltia es va originar a la Xina a mitjans del desembre del 2019 i a partir d'allà es va expandir i va causar una pandèmia mundial que estem vivint actualment.
El virus que causa COVID-19 es propaga fàcilment entre les persones, i amb el temps se segueix descobrint més sobre la seva propagació. Segons les dades, es contagia principalment de persona a persona entre els que estan en contacte proper, dins d'una distància aproximada de 2 metres.
Aquesta malaltia ha causat nombroses morts des de que va començar la pandèmia. El país més afectat és Estats Units, amb més de 30,7 milions de contagis i per sobre dels 555.000 morts, seguit del Brasil, que passa els 12,9 milions de diagnosticats i que arriba als 331.000 morts, i l'Índia, que supera els 12,5 milions de casos i les 165.000 morts. Aquesta malaltia avança per tot el planeta sumant més de 2,8 milions de morts i més de 131.300.000 persones infectades.
A part d'aquesta malaltia aquest 2021 s'ha aprovat la llei de l'eutanàsia, una llei molt reclamada que, per culpa de la situació sanitària per la Covid-19, la notícia no ha sigut molt popular. L'eutanàsia és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint. Normalment es tracta de persones que sofreixen d'una malaltia dolorosa i terminal per a la qual no hi ha cap cura. Per a les persones que pateixen aquest tipus de malaltia aquesta llei ha sigut molt reclamada en anys. L'eutanàsia fins ara només estava legalitzada a tres països europeus, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, i també al Canadà i Colòmbia.
Ha estat un debat llarg, complex i difícil. Fa un parell d'anys l'aprovació de la llei de l'eutanàsia va provocar un el debat important a Espanya després del cas d'Àngel Hernández i de María José Carrasco, un home que va ajudar a morir la seva dona malalta d'esclerosi múltiple després que aquesta l'hi demanés expressament en diverses ocasions. L'eutanàsia ha estat en el focus des de fa molt de temps i finalment a Espanya s'ha fet un pas més. El Congrés ha acceptat aquesta llei després de ser aprovada pel Senat i al juliol d'aquest mateix any ja es posarà a terme.
