Taula comparativa
Occident
A l'occident la mort és considerada com a un enemic, ja que els causa por i no agrada mencionar-la. Es creu, que al no poder expulsar la mort de les vides, els avergonyeix i els indigna tenir-la en la ment, per això es necessita fer-la desaparèixer d'alguna manera.
La mort s'ha convertit en un combat i que només passa quan la ciència falla. Així que la religió catòlica afavoreix una promesa d'una vida eterna en el més enllà. "Si morim, morim amb Jesucrist, que va morir com a oferiment, i així va aconseguir la Nova Vida. Nosaltres participem d'ella. Si tens fe, Jesucrist està amb tu en aquesta realitat que és la mort."
"Déu no va crear la mort", sinó que aquesta va entrar al món "per l'enveja del diable". És a dir, que la mort és conseqüència del pecat i quan una persona mor, es considera la separació del seu cos amb la seva ànima. Llavors, depenent del comportament durant el llarg de la vida, l'ànima va al cel o a l'infern.
Tibet
Pels tibetans la mort és un tema que es tracta amb respecte i veneració (9). La seva creença diu que l'existència de la mort arriba a ser un estimulant per al desenvolupament de l'home.
(9) Acte de culte
Una de les bases del seu sistema és el caràcter transitori i el canvi constant de l'univers sencer, ja que la mort és tractada com un element psicològic pel caràcter transitori de la vida, del canvi de totes les coses i del valor preciós d'aquest moment mateix, de l'aquí i l'ara. En aquest sentit, per a ells, la mort no és vista com un enemic que s'ha de combatre o evitar sigui com sigui, sinó com un aspecte indispensable de la vida.
La seva creença ens ensenya que l'art de morir és tan important com l'art de viure, i que el futur de l'ànima d'aquest ésser que passa a un altre pla, depèn d'una mort correctament acceptada per si mateix.
Islam
Els islàmics reben la mort amb alegria, ja que descàrrega a l'home dels acaparaments de la vida, perquè puguin gaudir de la companyia dels seus éssers estimats i el consol d'una vida feliç i eterna.
L'Islam és l'única religió que explica els passos a seguir abans, durant i després de la mort d'un familiar, unes pautes marcades en l'Alcorà (10).
Des d'abans de l'arribada de la mort fins a l'enterrament, es dona a terme tota una cerimònia de l'adéu per aquesta important etapa de la vida. La paraula "makabra" que ens sona a macabre, significa cementiri en àrab.
El costum de visitar les tombes de morts no és molt comú. A l'Alcorà es llegeix que el profeta Mohammed no estava d'acord amb el fet que les tombes fossin visitades, per evitar que la finalitat fos suplicar ajuda al mort o qualsevol invocació que podria enfadar Allah (11).
(10)Llibre sagrat de l'islam
(11)Déu absolut de l’Islam
Budisme
El budisme diu que la vida és eterna i que es prepara per a la mort de manera senzilla, amb actitud positiva, entrenant la ment per la calma i la felicitat espiritual. La vida que estem vivint només és un llarg període que ens servirà per preparar-nos per al dia de la nostra mort, perquè així no hi podrem tindre por.
Les seves bases són portar una vida amorosa i responsable amb tots els éssers vius. Així doncs, els budistes veuen la vida en el context del macrocosmos, es ha dir, les nostres vides han existit sempre d'una manera o altra, seguint un cicle interminable des del naixement fins a la mort.
Per als budistes la mort és necessària, ja que com que morim, podem apreciar la vida i per parlar de la manera ideal de morir, cal parlar de la manera ideal de viure.
Travessar d'una manera satisfactòria el procés de la mort, depèn dels constants esforços que es fan durant la vida, per això, el budisme garanteix que els que practiquin amb sinceritat, s'acostaran a la mort en un estat de plena satisfacció.
Hinduisme
La preocupació de l'hindú no és la mort, és l'enemic. Des del seu naixement, la mort per a ells no és un terme. Una persona hinduista és una manifestació del diví i des del moment en què va néixer, és un ésser estrany al món. Per això, l'hinduisme busca alliberar-se de la vida i poder escapar de l'existència terrestre.
En el pensament religiós de l'hinduisme, la mort consisteix en la unió de l'ànima individual amb l'ànima Universal, de manera que es creu que en morir es passa no a una altra vida com la que coneixem a la Terra, sinó a una altra forma d'existència, que és només espiritual. Els hinduistes creuen en la reencarnació: després de la mort, l'ànima reneix en aquest món, encara que no necessàriament en un cos humà. És el karma (12) resultant d'accions passades el que determina el tipus de renaixement.
Per a ells, el propòsit final de la vida és l'alliberament del cicle vital en aquest món material. Els hinduistes creuen que poden salvar-se de tres maneres: complint amb els deures propis i familiars, aconseguir un estat de consciència i poder obtenir l'ajuda d'un déu.
(12)Creença segons la qual tota acció té una força dinàmica que s’expressa i influeix en les successives existències de l’individu.
Judaisme
En el judaisme, la mort es percep com la separació de l'ànima i el cos, com la fi natural de la vida i el pas d'aquest món al món futur. Per tant, la mort és una part de la vida, el seu missatge transmet que Déu va donar vida i un objectiu, per la qual cosa s'han de dedicar a viure i fer tot el possible mentre estigui viu.
El judaisme no se centra a fer passar por a la gent amb l'infern o termes similars, sinó que el seu objectiu és complir les lleis pel simple fet que és una obligació, sense càstigs pel mig. Per això, no existeix un lloc com l'infern.
Pels jueus està prohibida la cremació dels cossos perquè aquesta pràctica és contrària a la creença de la resurrecció de la carn.
A més a més, després de la mort, existeixen set dies estrictes de dol, en els quals l'esperit va i ve de la seva tomba. Sempre honren els morts dia a dia i els tenen un profund respecte, ja que el dol és molt fort.
Testimonis de Jehovà
Els testimonis de Jehovà, afronten la mort amb les bases que els hi ensenya la Bíblia, per això la mort, no és un moment festiu i és normal estar trist per la mort d'algú que estimem. Un cop que una persona està morta no li poden parlar ni demanar favors, tampoc poden participar en cap ritual de viduïtat o en aniversaris en honor als morts perquè afirmen que la persona quan mor no té consciència de res, per tant no hi ha ànima immortal que la sobrevisqui.
La Bíblia els ensenya que en el futur els morts podran ressuscitar i que arribarà el dia en què no hi hagi la mort, aquesta esperança, els ajuda a poder superar-ho. També ensenyen que, després de la mort, ells seran ressuscitats per viure a la terra, i que només uns 144.000 aniran al cel.
Mèxic
A Mèxic, el fenomen de la mort ha portat un conjunt de creences, rituals i tradicions. Per la gent que viu allà, la mort, forma part de la vida i del cicle de la naturalesa.
Celebren el Dia dels Morts, consisteix en un dia en el qual els morts són presents, els cementiris es desperten envoltats de felicitat i el record dels éssers estimats es converteixen en un sentiment d'alegria, per això elaboren i adornen bonics altars en les llars i porten ofrenes a les tombes dels cementiris. Això els ajuda a allunyar la tristesa i l'obscuritat durant uns dies.
A més a més, celebrant aquest festiu, es creu que els morts baixen a la terra per reunir-se amb els seus familiars i amics i així, poder festejar el record dels que van marxar, honorar la seva memòria i venerar la vida.
Àfrica
La mort se situa entre el món dels humans i el dels esperits, entre el visible i l'invisible. És a dir, la mort no posa terme a l'existència sinó que continua en el més enllà. La bruixeria per als africans sempre pot ser la causa de la mort, fins i tot quan és causada per una malaltia o perquè una persona s'ha fet massa gran.
Per la cultura africana els rituals són molt importants al llarg de la vida i en el moment de la mort quan es realitzen els preparatius per l'enterrament i cerimònies rituals. Els africans que no s'han convertit en cap religió, creuen en l'esperit dels seus parents difunts i en els dels seus avantpassats. La major part de les desgràcies, tragèdies i malalties, es relacionen els avantpassats o als bruixots que actuen en nom dels familiars.