Prehistòria
La prehistòria és el període de temps que va des de l'aparició dels primers homínids a la Terra, és a dir, les espècies humanes d'abans de l'Homo sapiens, fins a l'aparició de les primeres societats complexes i, sobretot, a la invenció de l'escriptura al voltant de l'any 3300 aC.
La mort era una cosa desconeguda, van haver de començar a viure amb ella sense saber molt bé què era i perquè passava. Van ser els primers en celebrar de manera especial la mort. Per tant, el fet que es realitzessin tots aquells rituals al voltant d’un cadàver significa que pensaven que hi havia alguna cosa després de la mort, ja que introduïen objectes a la tomba. Així doncs, els primers humans de la terra fa uns 100.000 anys, ja practicaven rituals i feien cerimònies, el que explica que ja creien en una vida posterior a la terrenal, a la de la Terra.
En algun moment sorgeix la idea de la vida més enllà de la mort, una idea que segurament es va poder generar a causa de veure algun cos momificat de manera natural provocat per la temperatura, la humitat, etc. Aquesta creença va anar evolucionant durant els anys d'aquesta època, igual que van anar a apareixent una sèrie de rituals funeraris, que amb el temps es van transformar en representacions cada vegada més complexes.
La màgia en aquesta època sempre ha estat present protagonitzant tots els rituals que es celebraven. D'aquesta manera aconseguien estableixer una comunicació amb el món diví o el més enllà. Amb aquests rituals volien invocar els esperits i les ànimes dels difunts per reclamar les seves energies, ja que creien que l'ànima sobrevivia a la mort. Molts rituals eren per aquest motiu, és ha dir volien separar l'ànima del cos mort.
Els primers homínids no enterraven els morts. Deixaven els cadàvers allà on morien o se'ls menjaven.
Els primers homínids en enterrar els morts van ser els Neandertals, a través dels enterraments. En tots els enterraments, els morts apareixien en posició fetal. Era tan important que el mort estigués en aquesta posició que fins hi tot els lligaven amb cordes perquè és mantingués. També era molt comú que el mort s'emboliqués amb una tela.
En aquests enterraments feien aixovars funeraris. Els aixovars funeraris eren el conjunt d'objectes que posaven en els enterraments, individuals o col·lectius, al costat del difunt. La majoria dels aixovars funeraris recuperats pels arqueòlegs són objectes inorgànics, però hi ha proves que també es van col·locar objectes orgànics. Aquests objectes inorgànics trobats són objectes ornamentals amb significats decoratius o màgics, com els collarets o objectes d'ús quotidià. Es creu que l'aixovar funerari tenia una finalitat màgica i ritual. També servien com a signe de riquesa, ja que hi havia alguns objectes molt cars que només es podien permetre tenir certes classes socials dins del grup o la tribu, i que formessin part de l'aixovar del mort volia dir que eren privilegiats. Aquests aixovars funeraris apareixen en tots els enterraments d’aquesta època.
Més endavant, en el Neolític, es va desenvolupar el megalitisme, que consistia en construir monuments funeraris amb grans blocs de pedra. Aquests van ser els primers monuments funeraris que van existir.
Dolmen senzill
Dolmen excavat
Dolmen de corredor
Dolmen exterior
Dolmen
El dolmen era un monument funerari que estava format per grans pedres verticals (brancalls) on damunt hi havia unes altres pedres horitzontals que feien la funció d'un sostre (coberta). Servia com a sepulcre col·lectiu.
Es podria classificar en: Dolmen senzill, una cambra sepulcral coberta amb una falsa cúpula. Sepulcre de corredor, amb un passadís o corredor d'accés. Excavats en la roca. I per últim, Exteriors, a l'aire lliure.
Menhir
El menhir era una pedra de grans dimensions (3-6 m. d'alçada), clavada verticalment a terra. La seva funció principal era ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries.
Els menhirs poden aparèixer ordenats de dues formes diferents: L'Alineament era el conjunt de menhirs que formaven línies, en direcció est-oest. Els Cromlecs era el conjunt de menhirs que formaven un cercle.
Menhirs en alineament
Menhirs en cromlec
En l'última fase de la prehistòria, l’Edat de Bronze, es va crear un monument funerari megalític nou que sobretot es podia trobar en les Illes Balears.
Neveta
La naveta és un edifici de planta rectangular i té forma de nau invertida. Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. Servia com a sepulcre col·lectiu.
En aquesta última etapa també es va desenvolupar una nova manera d'enterrar els humans, la incineració. El que feien era guardar les cendres o restes del cadàver en una urna i enterrar l'urna, o moltes juntes, i senyalitzar-les amb una estela funerària. Una estela funerària és un monument amb inscripcions en forma de làpida o pedestal. Pot tenir una funció commemorativa, funerària, religiosa, màgic-curativa o geogràfica. En elles s'inscrivien textos, signes, símbols i figures, descrivint el perquè de la seva ubicació i funció.
Per últim, també s'ha de recalcar que durant tota la prehistòria es van fer pintures rupestres amb caràcter funerari. Les pintures rupestres eren pintures que especialment es trobaven sobre les parets o el sostre de les coves. Encara que la majoria estaven relacionades amb la cacera, s'han trobat pintures rupestres on es creu que es representa un ritual funerari.