Referents
“Decidir la mort” (programa 30 minuts TV3)
Aquest reportatge tracta sobre la necessitat o no de regular l'eutanàsia a Espanya, és a dir, poder decidir com i quan morir. També parla de la diferència que hi ha entre aquesta i el suïcidi assistit: són el mateix? Tot això, amb 4 testimonis amb malalties incurables.
El primer va sobre la Diana, una noia holandesa que va parlar amb el programa dies abans d'aplicar-se l'eutanàsia en el seu país, un dels pocs països on és legal. Tenia 36 anys i des dels 18 patia una esclerosi múltiple. Finalment va demanar posar fi a aquesta situació, perquè cada pas que donava era una tortura per a ella. En declaracions del programa, el metge de la Diana diu que és obvi que li fa pena mori, però ell està per complir la voluntat de la seva pacient.
Un altre testimoni és en Xavier. Ell era motorista, però ara va en cadira de rodes també per l'esclerosi múltiple. En Xavier diu que es posa com a límit el moment en què la seva malaltia sigui tan avançada que els seus néts vegin com li cau la bava i que no pugui fer un acte tan simple com rentar-se les dents.
Emili és un altre cas amb una malaltia terminal. Té 46 anys i fa 11 que li van diagnosticar ELA, una esclerosi molt greu. En la majoria de casos, el pronòstic de vida d'aquests malalts no arriba als 5 anys. En el seu cas, arribarà un moment on el seu cos quedarà totalment paralitzat.
L'últim cas és el Joan. Fa 15 anys que té ELA en un estat molt avançat. En Joan recorda el cas de Ramon Sampedro, primera persona a Espanya que va demanar públicament que l'ajudessin a morir. Una amiga seva li va preparar un got de cianur. A partir d'aquest cas es va obrir el debat sobre l'eutanàsia i el suïcidi assistit, però 10 anys després la situació és la mateixa. En Joan no pot bellugar cap part del seu cos i sent que està arribant al límit, per això insisteix en el dret de decidir.
En tots els casos hi ha una reclamació per poder exigir el dret de decidir com i quan vol morir, perquè volen morir sense patiment, sense dolor i de forma digna. Per això demanen un canvi legal que respecti la seva decisió.
Cal recalcar que fa molt poc van aprovar aquesta llei, i es començarà el juny del 2021, però aquest documental és del 9 de desembre del 2008. En la part teòrica, quan parlo de la mort en l'actualitat ja parlo sobre aquest tema.
“Más allá de la vida” (llibre)
David Sentinella, amb una sèrie de coneixement i recerca previs sobre aquest tema, explica en aquest llibre l'antropologia (13) i els misteris de la mort. Explica creences ancestrals, rituals, fenòmens estranys, experiències a prop de la mort i moltes teories on els investigadors treballen per tractar d'explicar que passa quan morim.
Vull recalcar alguns aspectes i definicions que fa sobre la mort:
-
La mort és el dubte existencial per excel·lència, contra més grans ens fem, més intensa és la preocupació de la seva arribada.
-
Els humans és l'única espècies que té consciència que ha de morir, això fa que és crei el desig de continuar vivint, de resistir-se a la mort.
-
La por a la mort no és degut al sofriment i dolors previs, sinó a la desaparició.
-
Si hi ha alguna cosa que tots els éssers humans tenim en comú, sense importar la cultura, religió, economia, etc, és la mort. La majoria de religions i cultures han definit la mort com un viatge que el difunt haurà d'arrabassar fins a arribar el "més enllà".
María Vázquez
María Vázquez era una arquitecta argentina que va ser diagnosticada amb càncer d'ovaris terminal amb 42 anys. Per afrontar el que li quedava de la seva vida va decidir començar a escriure un llibre perquè el seu fill Nippur de 4 anys el llegeixi quan ella ja no estigui i la coneixes més. També entra a les xarxes socials, especialment a Twitter, com una mena de via d'escapament per desfogar-se en moments complicats i explicar la seva història de lluita contra el càncer. Ella es va començar a fer famosa a les xarxes, ja que explicava la seva experiència amb la seva malaltia sense filtres ni tabús. Durant el seu recorregut amb la malaltia també va tenir problemes amb l'eutanàsia. Ella volia morir a partir de l'eutanàsia, però en el seu país no era legal, i això li va suposar un problema.
Ella es va convertir en un exemple a seguir i fins i tot li han dedicat uns pel·lícula. Aquesta pel·lícula actualment està a Netflix i explica perfectament la història de la María.
Albert Espinosa
L'Albert Espinosa i Puig va néixer a Barcelona, el 5 de novembre de 1973. Amb 13 anys li van diagnosticar un càncer ossi. Per això li van amputar una cama amb 13 anys, li van extirpar un pulmó amb 16 anys i una part del fetge amb 18 anys. En total, va passar deu anys en hospitals.
Després de finalitzar la carrera, el seu primer guió, el 1998, va ser per a un treball videogràfic que va guanyar el Premi Europeu de les Tecnologies de la Informació. A Partir d'allà, va començar a treballar com a guionista de programes i concursos de televisió. Va treballar en molts programes de televisió com a guionista, però la seva primera gran obra va ser amb la pel·lícula Planta 4ª (2003), ja que tracta sobre la seva experiència amb la malaltia. A partir d'aquesta pel·lícula l'Albert ha anat publicant llibres, series i pel·lícules relacionats amb la mort i el càncer.
Un dels llibres que vull destacar d'aquest autor és "El mundo Amarillo": si crees en los sueños se haran realidad". En aquest llibre explica la seva experiència amb el càncer. A través d'això explica una manera de veure la vida positivament, i les coses que va aprendre a través del càncer i que va aplicar a la vida fora de l'hospital. Aquest llibre et fa reflexionar sobre la idea de la mort que tenim, ja que ell repeteix tota l'estona que a la mort no li hem de tindre por.
Vull recalcar alguns aspectes i definicions que fa sobre la mort:
-
La gent desitja una recepta ràpida: fes això i perdràs la por a la mort
-
És important parlar sobre la mort, no pots perdre la por a alguna cosa si no parles d'això.
-
La mort no és dolenta
-
Les morts més doloroses són les que no són acceptades, les més recordades
-
Has de pensar amb la mort sempre com alguna cosa bona
-
No relacionis la mort amb el dolor
-
No relacionis la mort amb la pèrdua
-
No pensis que desapareixes, no tinguis por a desaparèixer
-
La mort no és macabra
-
A l'escola hauria d'haver una assignatura que es digues "Vida i mort"