Edat moderna
L'Edat Moderna comença amb la Caiguda de Constantinoble l'any 1453 i el Descobriment d'Amèrica a l'any 1492, s'acaba amb la Revolució Francesa a l'any 1789.
La mort en aquesta època era com un càstig de Déu pel pecat. El moment més important en la vida d'una persona era el moment de la seva mort, perquè era en aquell moment on es decidia si la seva ànima anava al cel o l'infern per tota l'eternitat.
La utilització social de la mort era evident per part de les classes privilegiades als no privilegiats. Ara bé, la mort és per a tots i és una cosa que arriba a qualsevol ésser humà, sigui quina sigui la seva posició social.
Un ritual molt comú en aquesta època va ser el ritual funerari dels plats i els bols de sal. El ritual consistia a col·locar sobre el cos del difunt un recipient amb sal. Això es feia per un motiu, evitar que l'esperit tornés al cos i espantar d'ell les forces malignes que venien de l'infern. En algunes ocasions, juntament amb el recipient de sal també es col·locaven unes tisores obertes amb aquesta mateixa finalitat. El ritual té un component religiós i un altre pagà (8) amb un caràcter supersticiós. Es deia que el que la sal feia era evitar que el cos s'inflés però, òbviament, no és gens científic sinó supersticiós.
Aquest ritual s'elaborava, ja que la societat creia que mentre el cos estava sense l'ànima estava en perill, en aquest moment de trànsit, la sal dóna protecció a l'ànima per alliberar-se del cos i anar-se'n amb les forces del bé i no amb les malignes perquè segons ells el diable rebutja la sal.
(8) Que no professa cap de les tres religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l'islam.
A l'inici de l'Edat Moderna, el cementiri cristià va passar a dur-se a terme en les urbanitzacions al costat de l'església. Però més endavant, les crítiques per qüestions higièniques van fer que els cementiris estiguin situats fora de les ciutats com anteriorment, però encara sota la titularitat de l'Església.
L'escultura funerària és una de les manifestacions artístiques més destacades de l'Edat Moderna. La gran majoria de les esglésies posseeixen capelles i monuments funeraris d'aquesta època que ens indiquen l'estatus social, religiositat i el poder del difunt. Nobles, militars, comerciants, tot aquell que van poder es van pagar una capella funerària. Els monuments funeraris eren, per a la població, tan importants com la construcció dels palaus, es ha dir, era un intent de reforçar el seu poder social.
Solia ser molt habitual que el mort deixés per escrit com volia que fos enterrat i de quina manera.
Les misses es van començar a generalitzar a tot l'Occident europeu, ja que eren un remei més eficaç perquè les ànimes anessin al cel, de manera que es van començar a fer molt populars.
Arribada l'hora de l'enterrament, el difunt era traslladat a la sepultura en una processó en la qual es feien servir tota mena d'elements que avui dia solem relacionar amb la mort: el foc, l'aigua, les campanes, la música ... Eren molt importants les persones que acompanyaven la processó, ja que veritablement hi havia un temor en tot això i es veu reflectit en els testaments de l'època, els importava molt el nombre de persones que assistien. Les processons tenien un caràcter religiós evident, però també tenien un caràcter social, ja que a través de la seva participació la comunitat mostrava el dolor que els produïa la pèrdua del difunt.
L'elecció del lloc de repòs del mort també s'incloïa en el concepte de bona mort. En l'Edat Moderna el lloc clau era l'església, però econòmicament poca gent podia.
Un aspecte que destaca en aquesta època és la pena de mort. L'arribada de l'humanisme en l'Edat Moderna no va suposar una reducció ni de les condemnes a mort ni de la brutalitat en la seva execució. L'Antic Règim assenyalava els límits de la il·legalitat. I per culpa d'aquesta acció moria quatre de cada deu habitants, i dos d'aquests eren innocents.
Un esdeveniment molt popular va ser la caça de bruixes que va suposar un caos col·lectiu. Aquesta caça suposava matar a qualsevol dona que es considerava una bruixa a través d'una cremació popular en una foguera. Aquesta mort era una de les més horroroses, ja que cremaven la persona viva. Així, a Europa, es va executar de 40.000 a 60.000 dones.
Entre les horribles formes d'execució com la guillotina, la lapidació, etc., destaca el poltre i el drap. En el poltre el condemnat, sobre una taula, era lligat de peus i mans on en girar, se l'hi dislocava les extremitats. El drap consistia en un drap mullat que s'introduïa a la boca provocant l'asfíxia del condemnat.
